De
sobte,després d'haver arribat a una cima, puc dir que vaig veure el
paradís, em vaig emocionar, aquell paisatge provoca una revolució
interior, un mena de revelació, va ser com si m'haguera fos el en
paisatge, i aquest proces no em passa desapercebut, vaig estar uns
segons sentint els efectes de la fusió. Me'n adoni, que havia estat
molt de temps desconnectat de la natura, i que ara aquesta em rebia
com un dels seus, tal volta inclús pot ser em reclamava, i vaig
pensar en la mare terra, ella m'havia reconegut com a un dels seus,
tot i que jo havia sigut durant molt de temps una mena d'exiliat a
la magnificent urbs. El barranc esplandit, perfectament encaixonat,
parets abruptes de pedra calcaria,ganivets tallants de pedra, tota una
gama de grisos des de el més fosc al méss clar, era la seua pell porosa
abrupta i arestosa, bona per a escalar i menjar-se-la a abraçades.
Feia molt de temps que no em sentia tan agermanat amb la natura. El
barranc portava un fil d'aigua tan clara como els meus pensaments ara
depurats sols pel fet de retrobar-me, i es que havien quedat desfetes
les banalitats,esmicolades, com també els circumloquis vers temes
poc alentidors, eufòria a doll, mes avall una petita cascada, i just
baix nostre, el pont roma,vist des de la cim, a vista d'au, pareixia
como si fos la branca d'un mil·lenari arbre, nascuda d'una de les
parets del barranc i embrancada en l'altra, como si la muntanya
partida necessitara de d'aquesta mena d'arteria per el transvasament
de saba, el temps l'havia integrat de tal forma que a mi se
m'entoixava l'arteria d'un esser viu, la magnificència hi havia
donat pas a un camuflatge camaleònic. Als baranatge de les murades,
la vegetació herbàcia hi havia trobat el seu lloc entre els
clevills dels sillers, però la pedra encara es deixava veure, devia
fer molt de temps que no passava ningú, en quan passí, notí el
corrent del transvasament que havia imaginat, una flairada del aroma
del romer arriba encarrilada per les murades fins a mi, tan al galop
que pareixia voler enlairar-me, tal va ser aixi, que fins i tot vaig
trontollar una mica, després vaig notar com un petit tremolor que es
va transmetre dels peus a la resta del cos. Me'n adoni, que hi havia
arribat allí sense adonar-me'n, tal vegada cridat per ell,
inconscient, sense advertir en cap moment el perill que comportava el
pas de la muntanya fins al embrancament del pont a una de les parets.
