El pont romà

De sobte,després d'haver arribat a una cima, puc dir que vaig veure el paradís, em vaig emocionar, aquell paisatge provoca una revolució interior, un mena de revelació, va ser com si m'haguera fos el en paisatge, i aquest proces no em passa desapercebut, vaig estar uns segons sentint els efectes de la fusió. Me'n adoni, que havia estat molt de temps desconnectat de la natura, i que ara aquesta em rebia com un dels seus, tal volta inclús pot ser em reclamava, i vaig pensar en la mare terra, ella m'havia reconegut com a un dels seus, tot i que jo havia sigut durant molt de temps una mena d'exiliat a la magnificent urbs. El barranc esplandit, perfectament encaixonat, parets abruptes de pedra calcaria,ganivets tallants de pedra, tota una gama de grisos des de el més fosc al méss clar, era la seua pell porosa abrupta i arestosa, bona per a escalar i menjar-se-la a abraçades. Feia molt de temps que no em sentia tan agermanat amb la natura. El barranc portava un fil d'aigua tan clara como els meus pensaments ara depurats sols pel fet de retrobar-me, i es que havien quedat desfetes les banalitats,esmicolades, com també els circumloquis vers temes poc alentidors, eufòria a doll, mes avall una petita cascada, i just baix nostre, el pont roma,vist des de la cim, a vista d'au, pareixia como si fos la branca d'un mil·lenari arbre, nascuda d'una de les parets del barranc i embrancada en l'altra, como si la muntanya partida necessitara de d'aquesta mena d'arteria per el transvasament de saba, el temps l'havia integrat de tal forma que a mi se m'entoixava l'arteria d'un esser viu, la magnificència hi havia donat pas a un camuflatge camaleònic. Als baranatge de les murades, la vegetació herbàcia hi havia trobat el seu lloc entre els clevills dels sillers, però la pedra encara es deixava veure, devia fer molt de temps que no passava ningú, en quan passí, notí el corrent del transvasament que havia imaginat, una flairada del aroma del romer arriba encarrilada per les murades fins a mi, tan al galop que pareixia voler enlairar-me, tal va ser aixi, que fins i tot vaig trontollar una mica, després vaig notar com un petit tremolor que es va transmetre dels peus a la resta del cos. Me'n adoni, que hi havia arribat allí sense adonar-me'n, tal vegada cridat per ell, inconscient, sense advertir en cap moment el perill que comportava el pas de la muntanya fins al embrancament del pont a una de les parets.