Ara

Ara que ja no estàs no sé que dir-te.
No sé si escriure un cant excels o
arreglar la roda del cotxe.
(De matí he trobat la tortuga panxa en l'aire,
als peus del llit).

Ara que ja no hi ets,
passeje sobre un pis transparent que roman,
i deixa veure els fonaments que s'enrunen
en un abisme interminable a cada passa.


Ara que ja no estàs,
buidaré armaris i golfes,
torcaré tarimes i marbres,
obriré portes i finestres.
Ploraré suor gota a gota.

Ara que ja no hi ets,
es desfà el nus de la corbata,
es deslliguen els cordons de les sabates,
es descorden els botons de la camisa,
s'avaloten els cabells.

Ara que ja no estàs,
revisaré els nusos de la xarxa,
en desfaré alguns, en refermaré altres.
Triaré la pescada.