A la velocitat del raig
no podem prevenir les taques del temps,
no ens sentim enfortits per l'escalfor del sol.
Amb la remor del tro
no sabem acaronar la son d'un infant,
apallissem les raons que ens calen per volar.
Amb l'esclat del llamp
trepitgem les flors de les edats,
defugim els plaers dels colors que ens habiten.
Pluja furiosa de pedres transparents,
astres en caiguda lliure,
rodamons nafrat per colps minúsculs.
Ara ja no sent la navalla que talla l'aire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada