LA FI DE LA INFANTESA
El xiquet, de puntetes, intentava veure per dalt de la tanca, però la seua alçària no el deixava sobrepassar el mur que envoltava la casa. Amb petjades insegures continuà bordejant-la fins que arribà a la porta que jo havia deixat oberta per tal que aquells que anaven a la recerca del tresor personal perdut poguessen traspassar-la.
Assegut a la cadira de vimen, prenia el café de mitjan vesprada, i ja se sap que eixe no és el millor moment perquè ningú no et destorbe. Tanmateix, no pugué evitar un puntet de curiositat en veure aquell xiquet amb pantaló curt i camisa polida que tímidament s'apropava. Des que aquella mà, en aparéixer al jardí, havia capgirat la meua vida, la casa havia estat visitada per les criatures més inversemblants, però era la primera vegada que algú tan jove entrava al meu jardí.
- “Bona vesprada”, em saludà amb veu baixeta, “He vist l'anunci ...”
- “Bona vesprada, fill. I què és alló que has perdut?”
- “És que no sé com explicar-ho”.
La veu tremolava i va començar a raonar com la mare havia canviat. Ja no el despertava al matí amb el bes que feia olor a sabó, ni l'abrigava a la nit mentre li llegia un conte. De fet, ja no feia quasi res de les coses que abans feien junts. Ara hi havia un bressol a la gran habitació dels pares amb un nen de bolquers amb qui no el deixaven jugar. La mare sempre anava atrafegada i quan ell li reclamava atenció contestava amb veu dura “No t'adones que ja no puc perdre més temps amb tu? Ara ets el germà major!” Però ell no s'adonava. Només volia que les coses tornaren a ser com abans.
- “He pensat que si trobe el temps que la mare ha perdut,” afegí amb veu plena de esperança, “el duré a casa perquè me'l puga dedicar novament”.
Li deixí escorcollar el jardí. Mentrestant, vaig ordenar a la criada que li preparés una gran taça de xocolata calenta, acompanyada d'un bon troç del bescuit de carabassa que havia sobrat del desdejuni.
A vegades la dolçor del cacau ajuda a oblidar el desencant per no poder retrobar alló que s'ha perdut.
Jo ben bé que ho sé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada