Era una vesprada tendra.
La mar i l'arena en tons de plata.
No sé si vas ser tu qui conreava
l'aire i la pedra
o va ser el vent del nord i l'onada
fresca.
A la mà,
muntanyes de nacre, solcs de sorra
seca,
laberints de camins, autopistes i
sendes.
Als peus,
planura immensa de sorra humida,
perfecta: dura, tova i tèbia.
Al sexe,
el teu, amor meu, i el meu.
Àngel
Àngel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada