dissabte, 28 de juny del 2014

Metapoesia

Paraules que cremen, que conmouen;
versos que a l'ànima arriben;
sentiments que s'amollen al vent;
joia o tristesa que es declamen;
por i coratge que es destil·len.
Però... 
I la mirada encisadora d'un nen?
O el caminar d'un vell afanyant-se?
Qui sap si no seran també poesia?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada